1353078652 facebook 1353078663 twitter 1353078747 linkedin youtube 1353078780 flickr
Home \ Arxiu històric \ Condicions Legals \ Política de privacitat xarxes socials

Política de privacitat

En compliment de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades
de Caràcter Personal (LOPD) i la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de Serveis de la Societat de
la Informació i de Comerç Electrònic (LSSI-CE), FEDERACIÓ CATALANA DE VELA
informa als usuaris, que ha procedit a crear una pàgina a les Xarxes Socials
FACEBOOK, TWITTER, LINKEDIN, YOUTUBE i FLICKR, amb la finalitat principal de
publicitar els seus productes i serveis.


Dades de FEDERACIÓ CATALANA DE VELA:
FEDERACIÓ CATALANA DE VELA
Q5856227C
MOLL DE GREGAL S/N, BARCELONA
info@vela.cat
http://vela.cat/

L'usuari disposa d'un perfil a la mateixa Xarxa Social i ha decidit unir-se a la pàgina
creada per FEDERACIÓ CATALANA DE VELA, mostrant així interès en la informació que
es publiciti a la Xarxa. En unir-se a la nostra pàgina, ens facilita el seu consentiment
per al tractament d'aquelles dades personals publicades en el seu perfil.

L'usuari pot accedir en tot moment a les polítiques de privacitat de la pròpia Xarxa
Social, així com configurar el seu perfil per garantir la seva privacitat.

FEDERACIÓ CATALANA DE VELA té accés i tracta aquella informació pública de
l'usuari, especialment, el seu nom de contacte. Aquestes dades, només són utilitzades
dins de la pròpia Xarxa Social. No són incorporades a cap fitxer.

En relació als drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició, dels quals vostè
disposa i que poden ser exercitats davant FEDERACIÓ CATALANA DE VELA, d'acord
amb la LOPD, ha de tenir en compte els següents matisos:

• Accés: Vindrà definit per la funcionalitat de la Xarxa Social i la capacitat d'accés a la
informació dels perfils dels usuaris.

• Rectificació: Només podrà satisfer-se en relació a aquella informació que es trobi
sota el control de FEDERACIÓ CATALANA DE VELA, per exemple, eliminar comentaris
publicats a la pròpia pàgina. Normalment, aquest dret haurà d'exercir-ho davant la
Xarxa Social.

• Cancel·lació i/o Oposició: Com en el cas anterior, només podrà satisfer-se en relació
a aquella informació que es trobi sota el control de FEDERACIÓ CATALANA DE VELA,
per exemple, deixar d'estar unit al perfil.

FEDERACIÓ CATALANA DE VELA realitzarà les següents actuacions:

Accés a la informació pública del perfil.

Publicació en el perfil de l'usuari de tota aquella informació ja publicada a la pàgina

de FEDERACIÓ CATALANA DE VELA.

Enviar missatges personals i individuals a través dels canals de la Xarxa Social.

Actualitzacions de l'estat de la pàgina que es publicaran en el perfil de l'usuari.

L'usuari sempre pot controlar les seves connexions, eliminar els continguts que deixin
d'interessar-li i restringir amb qui comparteix les seves connexions, per a això haurà
d'accedir a la seva configuració de privacitat.

Publicacions

L'usuari, una vegada unit a la pàgina de FEDERACIÓ CATALANA DE VELA, podrà
publicar en aquesta última comentaris, enllaços, imatges o fotografies o qualsevol altre
tipus de contingut multimèdia suportat per la Xarxa Social. L'usuari, en tots els casos,
ha de ser el titular dels mateixos, gaudir dels drets d'autor i de propietat intel·lectual o
comptar amb el consentiment dels tercers afectats. Es prohibeix expressament
qualsevol publicació a la pàgina, ja siguin textos, gràfics, fotografies, vídeos, etc. que
atemptin o siguin susceptibles d'atemptar contra la moral, l'ètica, el bon gust o el
decoro, ni que infringeixin, violin o conculquin els drets de propietat intel·lectual o
industrial, el dret a la imatge o la Llei. En aquests casos, FEDERACIÓ CATALANA DE
VELA es reserva el dret a retirar immediatament el contingut, podent sol·licitar el
bloqueig permanent de l'usuari.

FEDERACIÓ CATALANA DE VELA no es farà responsable dels continguts que lliurement
ha publicat un usuari.

L'usuari ha de tenir present que les seves publicacions seran conegudes pels altres
usuaris, per la qual cosa ell mateix és el principal responsable de la seva privacitat.
Les imatges que puguin publicar-se a la pàgina no seran emmagatzemades en cap
fitxer per part de FEDERACIÓ CATALANA DE VELA però si que romandran a la Xarxa
Social.

Concursos i promocions

FEDERACIÓ CATALANA DE VELA es reserva el dret a realitzar concursos i promocions,
en els quals podrà participar l'usuari unit a la seva pàgina. Les bases de cadascun
d'ells, quan s'utilitzi per a això la plataforma de la Xarxa Social, seran publicades en la
mateixa. Complint sempre amb la LSSI-CE i amb qualsevol altra norma que li sigui
aplicable.

La Xarxa Social no patrocina, avala ni administra, de cap manera, cap de les nostres
promocions, ni està associada a cap d'elles.

Publicitat

FEDERACIÓ CATALANA DE VELA utilitzarà la Xarxa Social per publicitar els seus
productes i serveis, en tot cas, si decideix tractar les seves dades de contacte per
realitzar accions directes de prospecció comercial, serà sempre, complint amb les
exigències legals de la LOPD i de la LSSI-CE.

No es considerarà publicitat el fet de recomanar a altres usuaris la pàgina de
FEDERACIÓ CATALANA DE VELA perquè també ells puguin gaudir de les promocions o
estar informats de la seva activitat.

A continuació detallem l'enllaç a la política de privacitat de la Xarxa Social:

Facebook: https://www.facebook.com/help/323540651073243/
Twitter: https://twitter.com/privacy
Flickr: http://info.yahoo.com/privacy/es/yahoo/flickr/
Linkedin.com: http://www.linkedin.com/legal/privacy-policy?trk=hb_ft_priv
Youtube: http://www.youtube.com/yt/policyandsafety/es/

Els inicis de la Federació Catalana de Vela

Abans que nasqués la Federació tal com ara la coneixem hi ha tota una història de clubs darrere, entitats que agrupaven amants del mar i de la vela.

Donem una ullada al passat per entendre el nostre present.

 

Club Nàutic Tarragona, el pioner

El primer club nàutic català es va constituir als fons de la dàrsena comercial del port de Tarragona. Aprofitant el rabeig del port va néixer el Club Nàutic Tarragona, rebatejat anys després com Reial Club Nàutic de Tarragona. Era l’any 1878 i va ser denominat pels ciutadans de Tarragona com “el club dels guillats” perquè no entenien com un grup de joves es podia divertir navegant i remant com si fossin pescadors.


El Yacht Club de Barcelona

A Barcelona, per la mateixa època, impulsat per José Elola Olaso, després compte de Fígols, va iniciar la seva singladura el Yacht Club, que es va instal·lar al Port de Barcelona. Era una còpia dels clubs anglesos de vela, com els que albergaven els iots que havien perdut anys enrere la Copa Britànica en un match contra la goleta nord-americana.
José Elola-Olaso era un enginyer de mines que havia estat llargues temporades a Anglaterra, estudiant el sistema de rendibilitat econòmica per l’extracció de carbó. Era un entusiasta de la navegació a vela i juntament amb els altres yachtmen barcelonins van muntar a bord d’un buc bergantí anomenat “Eugenia” atracat en un port de Barcelona, un club per poder practicar l’esport de la vela.


Fusió important Real Club de Barcelona

L'any 1881, set anys abans de la primera Exposició Universal de Barcelona de 1888, també existia un Club de Regates al port de Barcelona. Aquest es va fusionar amb el Yacht Club i els dos van formar el Real Club de Barcelona, dedicat a activitats nàutiques el 1902.


El 1908 s’adopta el reglament de la IYRU

No va ser fins a l’any 1908 que els diferents clubs que organitzaven regates de vela que funcionaven a Espanya va decidir adoptar el reglament de la acabada de crear a Londres International Yacht Racing Union (IYRU). D’aquest any sabem que es feien regates tant a Tarragona com a Barcelona aprofitant les boies ubicades a les rodalies de les cales portuàries, seguint les normes de la IYRU.


Regates dins del port

A principis de segle els membres del Real Club de Barcelona feien regularment regates sortint del club, a la dàrsena nacional, per virar una boia que estava a prop de la desembocadura del riu Llobregat.
El 1910 els skippers més agosarats i aventurers organitzaven regates costaneres, tenint com a boia de virada l’embarcació de salvament de nàufrags situada a la costa compresa entre Caldetes i Arenys de Mar, així com a Sitges, al Sud de la costa del Garraf. Precisament durant aquests anys el rei Alfons XIII participava molt sovint en aquestes regates a bord del iot “Osborne”.


La rivalitat dels skippers provoca la creació d’un nou club a Barcelona

 La rivalitat entre els socis del Real Club de Barcelona va fer que el 1910 hi hagués una divisió entre els membres de l’entitat, que va tenir els seus orígens trenta anys abans per la fusió dels dos clubs.
Un grup de membres van crear un club que el van anomenar Real Club Náutico i van aportar una flota de 12 iots i 50 socis que es van dedicar a fomentar exclusivament la vela.
Per la seva banda el Real Club de Barcelona després de l’escissió va afegir el qualificatiu de Marítim al seu nom, i no va oblidar altres activitats relacionades amb la nàutica.


L’època de la Hispània i les fórmules internacionals

Els tres clubs nàutics catalans que funcionaven a començament de segle van impulsar la vela de forma molt individualista i poc vinculats directament amb altres clubs d’Espanya. Però curiosament sí que ho van estar des d’un principi amb la IYRU, organitzant regates de caràcter internacional.
Segons el tarannà dels responsables d’aquests clubs es van potenciar flotes molt particulars com els Hispània, les fórmules internacionals com el 6 metres i el dinghi.
Del Real Club Marítim en van sortir grans navegants de la fórmula 6 metres i un navegant excepcional, el regatista olímpic Santiago Amat, soci del Real Club de Barcelona, que després de l’escissió del Real Club Náutico va passar a denominar-se Reial Club Marítim de Barcelona.
Santiago Amat va participar en totes les regates olímpiques disputades després de la Gran Guerra del 1914-1918, Ambers, París i als Jocs de Los Ángeles (1932) va aconseguir la primera medalla individual per la vela, el bronze a la classe dinghi.


Una estructura supra-club poc consolidada

Els clubs dedicats a les activitats nàutiques, atès que englobaven diverses activitats de vela i de rem, i a partir de 1914 la motonàutica, no constituïen una federació exclusiva d’un esport. Tampoc entre els clubs mantenien unes relacions gaire estretes en organitzar competicions de tipus nacional, sinó que es decantaven més per les de caràcter internacional. Malgrat que aquesta dispersió estaven agrupats de forma molt poc estructurada sota una associació de clubs de mar.
Entre els clubs que formaven part d’aquesta associació hi havia els tres catalans: Club Nàutic de Tarragona, Reial Club Marítim de Barcelona, Real Club Náutico de Barcelona, els llevantins Club Náutico de Valencia, Real Club de Regatas de Alicante, i el Club de Regatas de Cartagena i en la zona de l’Atlànic hi havia el Club Náutico de Sevilla, el Club Onubense de Huelva, el Real Club Náutico de San Sebastián, Real Sporting Club de Bilbao, entre d’altres.


Després del 39

Després de la Guerra Civil Espanyola aquesta dèbil estructura en l’organització d’una associació que agrupés als clubs nàutics en l’àmbit espanyol va continuar fins que a partir del 1945 es pren la fórmula i el nom de Federación Española de Clubs Náuticos, sota els auspicis del responsable d’esports del “Movimiento Nacional”. És sota l’estructura de la Federación Española que es creen dos grans territorials que agrupen a les associacions de clubs nàutics de la zona mediterrània i de l’atlàntica. Els clubs del Mediterrani van formar part de la territorial que s’anomenà Regional llevantina-balear. L’any 1943 es va fundar el Club Vela Blanes, el primer que es crea després de la Guerra Civil aprofitant la protecció d’un dic que protegia del vent de llevant de la cala de Blanes. Aquest club adopta per primer cop el qualificatiu de club de vela.
Anys després, molts clubs de mar, marítims i nàutics, van decidir aportar aquesta nomenclatura, per diferenciar-se dels que s’anomenaven nàutics o marítims. Aquest exemple va ser seguit per molts clubs de la costa gironina, com el Vela Calella a Palafrugell, o dècades més tard el Vela Palamós, com club filial del CN Costa Brava que es va fundar el 1948, al Port de Palamós.


Fèlix Escalas Abrera (1946-1964)

La territorial llevantina-balear va estar presidida per Fèlix Escalas i Fàbrega, Secretari de la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona. Va assumir la seva presidència de la territorial el 1946, de forma interina, fins que es va oficialitzar el 1951 i va durar el 1951 i va durar el seu mandat fins a l’any 1964.
Durant aquest període va ser el moment en què l’Snipe es va introduir a Espanya i es va prendre consciència de la necessitat de fomentar l’esport nàutic a través d’un saló nàutic on s’exhibissin les embarcacions i la gent tingués opció de comprar-les. Així el 1944 es crea un Comitè de Mar a la Feria Oficial de Muestras de Barcelona, que s’aprofita per organitzar regates de vela i rem al port de Barcelona. Aquesta idea es va consolidar el 1962 amb la creació del Saló Nàutic de Barcelona.


Dècada dels cinquanta: els nous clubs de la costa

Durant el mandat d’Escalas que dura fins a l’any 1964 s’expandeix el fenomen de creació de nous clubs nàutics, més enllà de les dues grans ciutats de Catalunya: Barcelona i Tarragona. La consolidació de tres nous ports, finalitzats a la dècada dels anys 40 fa possible que neixin noves flotes de iots als ports-refugi d’Arenys de Mar, Vilanova i Cambrils, que s’afegeixen al Club Nàutic Costa Brava, fundat el 1948 al port de Palamós.
Seguint aquest fenomen de trasllat de flota de Barcelona i a causa del desig de navegar a vela de la gent que estiuejava al litoral, es constitueixen nous clubs nàutics.
El primer va ser el Club Nautic d’Arenys de Mar el 1952. Cinc anys més tard, el 1957, es constitueix el Club Nàutic Vilanova. Aquests dos clubs s’integren a l’Associació de Clubs Nàutics.


1965: Creació de la Federació Catalana de Vela

L’any 1965 la Federación Española de Clubs Náuticos es divideix en dues federacions separades. Des d’aleshores es crea una federació de vela a Espanya i es va organitzar aquesta amb el nom de Federació Espanyola de Vela, amb seu a Barcelona, i dividida amb federacions territorials. La federació catalana era la més dinàmica del moment, tant pel nombre de clubs com d’esportistes federats. Va presidir aquesta federació l’enginyer de ports, Aurelio González-Isla (1964-1965).

 

Històric de presidents de la federació

 

ricard-roig-riera-2

Ricard Roig Riera

(1965-1969)

Un cop constituïda la Federació Catalana de Vela va ser presidida per Ricard Roig Riera. Durant el seu mandat (1965-1969) es consoliden els nous clubs de platja que es crearan durant aquesta dècada al llarg de la costa, sobretot al sud de Catalunya i al Maresme, com van ser el CN Sant Pol de Mar, CN El Masnou, CN Vilassar, els clubs de Sitges, Coma-ruga, Torredembarra, i es van introduir les noves formules de vela lleugera, com els 420, competint amb els Vaurien i les fórmules internacionals.

miquel-company-martorell-2

Miquel Company

( 1969-1971)

Miquel Company assumeix la presidència de la Federació Catalana de Vela el 1969. El seu mandat es va caracteritzar per la voluntat de posar la vela espanyola a escala internacional. Des d’un començament va treballar a fons per renovar la flota i atraure els joves cap a aquest esport com a preparació per a la gran fita esportiva de la vela: els Jocs Olímpics. Aquest treball de col·locar la vela en l'àmbit olímpic el va projectar a presidir la Federació Espanyola de Vela el 1971, tasca que va desenvolupar fins a la dècada dels vuitanta.

 

joan-m-roig-claret-2

Joan Maria Roig

(1971-1993)

Joan Maria Roig va exercir el càrrec de president de la federació catalana durant 22 anys. L’assumeix el 1971, quan Miquel Company va ser nomenat president de l’espanyola, fins a l’any 1993, quan Roig es va presentar com a candidat per presidir la federació estatal.
Durant aquest llarg mandat la vela catalana va ser l’avantguarda de la vela espanyola, coincidint amb un moment d’expansió de la nostra activitat esportiva, tant a interiorment, amb la proliferació de clubs, de regatistes, i la creació de l’Escola Catalana de Vela, com exteriorment: amb excel·lents resultats dels nostres regatistes arreu del món. Durant el seu mandat s’aconsegueix una fita molt significativa: que les proves de vela dels Jocs Olímpics del 92 es fessin a Barcelona, amb la construcció d’un Port Olímpic.

joan-anton-camunas-feijoo-2

Joan Anton Camuñas

(1993-2000)

Joan Anton Camuñas va assumir la presidència de la Federació Catalana de Vela en guanyar les eleccions després de la finalització del mandat del Roig. El seu mandat va durar fins al 2000, quan va ser nomenat secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya. Els set anys de la seva presidència s’han caracteritzat per la tasca de renovació i estructuració de la gestió administrativa i organitzativa de la federació. Fruit d’aquest treball va ser el reconeixement per part de l’esport català atorgat el 1998 el premi a la millor gestió global federativa, així com el Guardó a l’Escola Catalana de Vela per l’associació de Gestors Esportius. Una fita destacada d’aquesta presidència ha estat la gestió del Centre Municipal de Vela, quan l’Ajuntament de Barcelona va decidir que el centre s’havia de gestionar des dels criteris de la Federació de Vela.

 

segimon-obradors-2

Segimon Obradors

(2000-2009)

Segimon Obradors assumeix la presidència el mes de maig del 2000, després de la dimissió del Camuñas, en ser designat Secretari General de l’Esport. Obradors, amb una àmplia experiència com a vicepresident i responsable de l’àrea esportiva de la federació catalana, prové del món del Patí a Vela. Va ser un dels impulsors perquè aquesta disciplina de vela estigués present a la Expo de Lisboa, dedicada al món del mar i de la navegació, donant a conèixer a tot el món aquesta embarcació genuïnament catalana.

 

segimon-obradors-2

Gerard Esteva

(2009-2014)

El 29 de maig de 2009, després d'unes lluitades eleccions, va sortir guanyador a la Presidència de la Federació Catalana de Vela. La seva candidatura es presentava amb un contundent programa anomenat "Hissem la Vela del Canvi" que apostava per convertir la Federació a una entitat enfocada a donar serveis als clubs, escoles i esportistes. Complint amb l'objectiu plantejat en la seva primera candidatura i superant amb escreix les fites marcades, Gerard Esteva va ser reelegit com a President de la Federació Catalana de Vela el 16 de gener de 2013 com a candidatura única amb el suport del 95% dels avals. Al juny de 2014, va finalitzar aquest segon mandat a la Federació Catalana de Vela, al ser elegit President de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

Tan important és conèixer la història del nostre esport, com el seu propi llenguatge. Expressions, paraules i traduccions pròpies del món nàutic i la navegació formen part de la nostra història.

Per conjuminar ESPORT i CULTURA, la Federació Catalana de Vela conjuntament amb el Museu Marítim de Barcelona i el Termcat posa a la vostra disposició un complet diccionari marítim que podeu trobar a continuació.

No us el perdeu!

diccionari

DICCIONARI MARÍTIM

Aquest web utilitza cookies per obtenir dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Si vol, pot canviar les seves preferències o ampliar aquesta informació aquí To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

I accept cookies from this site.

EU Cookie Directive Module Information