Els inicis de la Federació Catalana de Vela

Abans que nasqués la Federació tal i com ara la coneixem hi ha tota una història de clubs darrere, entitats que agrupaven amants del mar i de la vela.

Fem una ullada al passat per entendre el nostre present.

 

Club Nàutic Tarragona, el pioner

El primer club nàutic català es va constituir als fons de la dàrsena comercial del port de Tarragona. Aprofitant el rabeig del port va néixer el Club Nàutic Tarragona, rebatejat anys després com Reial Club Nàutic de Tarragona. Era l’any 1878 i va ser denominat pels ciutadans de Tarragona com “el club dels guillats” perquè no entenien com un grup de joves es podia divertir navegant i remant com si fossin pescadors.

El Yacht Club de Barcelona

A Barcelona, per la mateixa època, impulsat per José Elola Olaso, després compte de Fígols, va iniciar la seva singladura el Yacht Club, que es va instal·lar al Port de Barcelona. Era una còpia dels clubs anglesos de vela, com els que albergaven els iots que havien perdut anys enrere la Copa Británica en un match contra la goleta nord-americana.
José Elola-Olaso era un enginyer de mines que havia estat llargues temporades a Anglaterra , estudiant el sistema de rendibilitat econòmica per l’extracció de carbó. Era un entusiasta de la navegació a vela i juntament amb els altres yachtmen barcelonins van muntar a bord d’un buc bergantí anomenat “Eugenia” atracat en un port de Barcelona, un club per poder practicar l’esport de la vela.

Fusió important Real Club de Barcelona

A l’any 1881, set anys abans de la primera Exposició Universal de Barcelona de 1888, també existia un Club de Regates al port de Barcelona. Aquest es va fusionar amb el Yacht Club i els dos van formar el Real Club de Barcelona, dedicat a activitats nàutiques el 1902.

El 1908 s’adopta el reglament de la IYRU

No va ser fins l’any 1908 que els diferents clubs que organitzaven regates de vela que funcionaven a Espanya va decidir adoptar el reglament de la recent creada a Londres International Yacht Racing Union (IYRU). D’aquest any sabem que es feien regates tant a Tarragona com a Barcelona aprofitant les boies ubicades a les rodalies de les cales portuàries, seguint les normes de la IYRU.

Regates dins del port

A principis de segle els membres del Real Club de Barcelona feien regularment regates sortint del club, a la dàrsena nacional, per virar una boia que estava a prop de la desembocadura del riu Llobregat.
Al 1910 els skippers més agosarats i aventurers organitzaven regates costaneres, tenint com a boia de virada l’embarcació de salvament de nàufrags situada a la costa compresa entre Caldetes i Arenys de Mar, així com a Sitges, al Sud de la costa del Garraf. Precisament durant aquests anys el rei Alfonso XIII participava molt sovint en aquestes regates a bord del iot “Osborne”.

La rivalitat dels skippers provoca la creació d’un nou club a Barcelona

 La rivalitat entre els socis del Real Club de Barcelona va fer que el 1910 hi hagués una divisió entre els membres de l’entitat, que va tenir els seus orígens trenta anys abans per la fusió dels dos clubs.
Un grup de membres van crear un club que el van anomenar Real Club Náutico i van aportar una flota de 12 iots i 50 socis que es van dedicar a fomentar exclusivament la vela.
Per la seva banda el Real Club de Barcelona després de l’escissió va afegir el qualificatiu de Marítim al seu nom, i no va oblidar altres activitats relacionades amb la nàutica.

L’època de l’Hispània i les fórmules internacionals

Els tres clubs nàutics catalans que funcionaven a començament de segle van impulsar la vela de forma molt individualista i poc vinculats directament amb altres clubs d’Espanya. Però curiosament sí que ho van estar des d’un principi anb la IYRU , organitzant regates de caire internacional.
Segons el tarannà dels responsables d’aquests clubs es van potenciar flotes molt particulars com els Hispània, les fórmules internacionals com el 6 metres i el dinghi.
Del Real Club Marítim en van sortir grans navegants de la fórmula 6 metres i un navegant excepcional, el regatista olímpic Santiago Amat, soci del Real Club de Barcelona, que després de l’escissió del Real Club Náutico va passar a denominar-se Reial Club Marítim de Barcelona.
Santiago Amat va participar en totes les regates olímpiques disputades després de la Gran Guerra del 1914-1918, Ambers, París i als Jocs de Los Ángeles (1932) va aconseguir la primera medalla individual per la vela, el bronze a la classe dinghi.

Una estructura supra-club poc consolidada

Els clubs dedicats a les activitats nàutiques, atès que englobaven diverses activitats de vela i de rem, i a partir de 1914 la motonàutica, no constituïen una federació exclusiva d’un esport. Tampoc entre els clubs mantenien unes relacions gaire estretes en organitzar competicions de tipus nacional, sinó que es decantaven més per les de caire internacional. Malgrat aquesta dispersió estaven agrupats de forma molt poc estructurada sota una associació de clubs de mar.
Entre els clubs que formaven part d’aquesta associació hi havia els tres catalans: Club Nàutic de Tarragona, Reial Club Marítim de Barcelona, Real Club Náutico de Barcelona, els llevantins Club Náutico de Valencia, Real Club de Regatas de Alicante, i el Club de Regatas de Cartagena i en la zona de l’Atlànic hi havia el Club Náutico de Sevilla, el Club Onubense de Huelva, el Real Club Náutico de San Sebastián, Real Sporting Club de Bilbao, entre d’altres.

Després del 39

Després de la Guerra Civil Espanyola aquesta dèbil estructura en l’organització d’una associació que agrupés als clubs nàutics en l’àmbit espanyol va continuar fins que a partir del 1945 es pren la fórmula i el nom de Federación Española de Clubs Náuticos, sota els auspicis del responsable d’esports del “Movimiento Nacional”. És sota l’estructura de la Federación Española que es creen dos grans territorials que agrupen a les associacions de clubs nàutics de la zona mediterrània i de l’atlàntica. Els clubs del Mediterrani van formar part de la territorial que s’anomenà Regional llevantina-balear. A l’any 1943 es va fundar el Club Vela Blanes, el primer que es crea després de la Guerra Civil aprofitant la protecció d’un dic que protegia del vent de llevant de la cala de Blanes. Aquest club adopta per primer cop el qualificatiu de club de vela.
Anys després, molts clubs de mar, marítims i nàutics, van decidir aportar aquesta nomenclatura, per diferenciar-se dels que s’anomenaven nàutics o marítims. Aquest exemple va ser seguit per molts clubs de la costa gironina, com el Vela Calella a Palafrugell, o dècades més tard el Vela Palamós, com club filial del CN Costa Brava que es va fundar el 1948, al Port de Palamós.

Fèlix Escalas Abrera (1946-1964)

La territorial llevantina-balear va estar presidida per Fèlix Escalas i Fàbrega, Secretari de la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona. Va assumir la seva presidència de la territorial el 1946, de forma interina, fins que es va oficialitzar el 1951 i va durar el 1951 i va durar el seu mandat fins l’any 1964.
Durant aquest període va ser el moment en què l’Snipe es va introduir a Espanya i es va prendre consciència de la necessitat de fomentar l’esport nàutic a través d’un saló nàutic on s’exhibissin les embarcacions i la gent tingués opció de comprar-les. Així el 1944 es crea un Comitè de Mar a la Feria Oficial de Muestras de Barcelona, que s’aprofita per organitzar regates de vela i rem al port de Barcelona. Aquesta idea es va consolidar al 1962 amb la creació del Saló Nàutic de Barcelona.

Dècada dels cinquanta: els nous clubs de la costa

Durant el mandat d’Escalas que dura fins l’any 1964 s’expandeix el fenomen de creació de nous clubs nàutics, més enllà de les dues grans ciutats de Catalunya: Barcelona i Tarragona. La consolidació de tres nous ports, finalitzats a la dècada dels anys 40 fa possible que neixin noves flotes de iots als ports-refugi d’Arenys de Mar, Vilanova i Cambrils, que s’afegeixen al Club Nàutic Costa Brava, fundat el 1948 al port de Palamós.
Seguint aquest fenomen de trasllat de flota de Barcelona i degut al desig de navegar a vela de la gent que estiuejava al litoral, es constitueixen nous clubs nàutics.
El primer va ser el Club Nautic d’Arenys de Mar el 1952. Cinc anys més tard, al 1957, es constitueix el Club Nàutic Vilanova. Aquests dos clubs s’integren a l’Associació de Clubs Nàutics.

1965: Creació de la Federació Catalana de Vela

L’any 1965 la Federación Española de Clubs Náuticos es divideix en dues federacions separades. Des d’aleshores es crea una federació de vela a Espanya i es va organitzar aquesta amb el nom de Federació Espanyola de Vela, amb seu a Barcelona, i dividida amb federacions territorials. La federació catalana era la més dinàmica del moment, tant pel nombre de clubs com d’esportistes federats. Va presidir aquesta federació l’enginyer de ports, Aurelio González-Isla (1964-1965).

Històric de presidents de la federació

 

Tant important és conèixer la història del nostre esport, com el seu propi llenguatge. Expressions, paraules i traduccions pròpies del món nàutic i la navegació formen part de la nostra història.

Per conjuminar ESPORT i CULTURA, la Federació Catalana de Vela conjuntament amb el Museu Marítim de Barcelona i el Termcat posa a la vostra disposició un complert diccionari marítim que podeu trobar a continuació.

No us el perdeu!

DICCIONARI MARÍTIM

A la galeria de la Vela pots trobar-hi un breu resum de la historia fotogràfica del món de la vela a Catalunya, així com la història d'alguns dels nostres clubs.

Exposicions vela.cat

Galeria de clubs

Història CN Premià de Mar

Història CN el Garraf