El dimecres 27 de març tots els participants van passar pel registre per al control documental i per recollir la bossa del capità amb les samarretes de La Ruta de la Sal.

En la reunió de patrons Enric Agud, meteoròleg de la prova, va donar tots els detalls sobre el part per a la regata. L'ambient festiu al sopar per a totes les tripulacions feia poc pensar en les complicacions que estaven per venir al dia següent, ja que, al llarg de tot el dijous 28 de març, dia previst per a la sortida, la boca del port va ser absolutament impracticable a causa del llevant, per la qual cosa es va dictar un ajornament fins a l'endemà.

Per garantir la seguretat de la flota i assegurar-se que aquest llevant, poc habitual i excepcionalment fort en aquesta ocasió, no hagués taponat el canal de sortida, el capità del port va ordenar, a primera hora del matí, que es realitzessin unes mesures de profunditat que van mostrar dades alarmants: el temporal podria haver acumulat fins a un metre de sorra en el canal. Conscient que aquesta possible reducció de la profunditat a la boca, sumada a la persistència de cert llevant, podria suposar un perill, especialment per als vaixells de calat superior a 2 metres (50% de la flota), el capità del port va emetre un avís informant del risc amb la recomanació expressa de no sortir ni entrar al port fins que les condicions milloressin i es poguessin prendre mesures més fiables.

El comitè de regates, que no podia, en cap cas, desobeir la recomanació en matèria de seguretat emesa pel capità del port, es veia obligat a dictar un nou ajornament per a l'endemà. Ja es sumaven 36 hores d'espera, sobre les 72 previstes en l'Anunci de Regates.

Se va organitzar una reunió de patrons amb Fernando Monferrer, contramaestre primer de Port Ginesta, i Andrés Oliva, director de regata, acompanyat per Vicens Domench i Magalí Colomer, oficials de regata. Es van donar totes les explicacions oportunes sobre el risc de seguretat a la boca. També es va comunicar que, si l'endemà, la millora de les condicions a la boca permetia sortir de port per donar la sortida de la regata, el comitè es veuria obligat a aplicar un canvi de recorregut a causa de l'avís de temporal de força 7 emès per l'AEMET per a la nit del dissabte que impossibilitava de totes totes navegar fins a Eivissa i obligava que el recorregut alternatiu fos curt per garantir que els vaixells poguessin finalitzar-lo amb el temps suficient per a tornar i estar segurs als seus ports en el moment en què entrés el temporal.

Tant per als regatistes com per al comitè de regates suposava una gran pena assumir la idea que aquest any no es podria navegar fins a Eivissa. En qualsevol cas, el director de regata es va mantenir fidel a l'esperit de La Ruta de la Sal instaurat per Pepe Farres: treure els vaixells a l'aigua, fer-los navegar! Així, tot i que era evident que una Ruta de la Sal sense arribada a Eivissa és difícil de concebre i que un recorregut de només 20 milles té poc a veure amb navegar 140 milles en alta mar, la direcció de regata va primar la idea de promoure la navegació en qualsevol dels casos, tot i que el format i el recorregut de la regata no fos el inicialment desitjat. El comitè es va ajustar estrictament al que establia l'Anunci i les Instruccions de Regata que establien de forma clara tant l'opció d'ajornar fins a 72 hores la sortida, com la de modificar el recorregut per motius de seguretat, la justificació del qual, vist l'avís de temporal emès per l'AEMET, no deixava lloc a dubtes.

Al dia següent, a les 8:00h del matí, va arribar la desitjada notícia, després de mesures realitzades amb més precisió, gràcies a la millora de l'estat de la mar, el Capità del port enviava un missatge al comitè de regates: "La flota pot sortir. La mar ha baixat i el canal està obert amb sondes que rondaven els 3,00 metres".

El comitè reaccionava ràpidament presentant a les 9 del matí un nou avís en el tauler oficial d'anuncis amb tots els detalls del nou recorregut, i així, finalment, després de 48 hores d'espera, a les 11:30h del dissabte 30 d'octubre, mentre a Sant Antoni de Portmany s'organitzava ja la roda de premsa dels guanyadors de la versió Dènia, es donava finalment la sortida a aquesta atípica versió Barcelona. Amb 15 vaixells prenent la sortida, certament la participació va ser molt menor de l'habitual a causa de les circumstàncies excepcionals.

La sortida de la regata es va donar amb vent S/O d'uns 6 nusos d'intensitat, unes condicions que es van mantenir estables al llarg del dia. Els vaixells van navegar de tall cap a la boia d'observació meteorològica davant de Vilanova i la Geltrú per tornar amb vents portants i creuar la línia d'arribada davant de Port Ginesta.

El primer a fer-ho va ser el Bandido, Dehler 44 de Juan Carlos Otamendi, de Port Ginesta, que va creuar la línia a les 14:47:13. Alguna cosa més de 3 hores de navegació que sabien a glòria després de la llarga espera i que el feien merescudor del triomf en temps real i del premi de l'àncora Rocna. Els d'Otamendi s'alçaven al mateix temps amb la victòria a la categoria ORC 1 en la qual s'agrupen els vaixells de major eslora.

Per la seva part, el Diabolic, Sun Fast 35 de Glenn de Brower, competint pel Royal Belgium Sailing Club, s'alçava amb la victòria absoluta. Els belgues amb base al Club Marítim de Torredembarra, que competien A2, amb Glenn de Brower com a patró i Michel Lefebre, com a co-patró, són un equip experimentat que ja es va alçar amb la victòria del Circuit de Regates d'Altura el 2021. El seu excel·lent rendiment els feia també merescudors de la victòria a la categoria A2, a la classe ORC 4, reservat als vaixells de menor eslora i del Trofeu Jeanneau.

El propi Bandido, ocupava la segona plaça del podi de la general absoluta, mentre que la tercera posició la conseguia el Suhail, un Malbec 360, vaixell escola de MasNavega, patronejat per Xavier Mas, que, al seu torn, s'alçava amb la victòria a la categoria ORC 3 i a la categoria GlobeSailor per a vaixells escola i charter.

Per la seva part, l'equip A2 del YRCUS, un Grand Soleil 43 amb base a Port Ginesta, patronejat per Tania Beliavskaia i co-patronejat per Yuri Onoprienko, s'alçava amb la victòria a la categoria Salina, reservat a vaixells patronejats per una dona i amb un 50% de tripulació femenina.

El Trofeu de la Reial Assemblea de Capitans de Iot va recalar en mans de la capitana Annya Crane, del Rateta.

Després de creuar la línia d'arribada, la majoria dels vaixells van posar rumb al seu port base per buscar refugi abans de l'entrada del temporal que havia impedit llançar la flota cap a Eivissa. S'hi posava així el tancament a una edició absolutament excepcional, que gràcies a la tenacitat del comitè de regates i a la paciència dels propis regatistes, finalment s'havia pogut celebrar superant tots els impediments i dificultats que la borrasca Nelson havia portat.

Un colofó molt en la línia de l'esperit de La Ruta de la Sal: més enllà de totes les dificultats, en quant existeixi la més mínima oportunitat l'opció és clara: sortir a navegar! L'organització va ser capaç de desdoblarse per, de forma simultània, atendre tot el protocol de la Versió Dènia, que seguia el programa establert a Eivissa i organitzar, paral·lelament, la regata de recorregut alternatiu per a la Versió Barcelona. Tot i així, i donada l'excepcionalitat de la situació en què els vaixells tornaven als seus ports després de creuar la línia d'arribada, el comitè va informar als regatistes que en data propera a convenir s'organitzaria la cerimònia d'entrega de trofeus a Barcelona per celebrar els triomfs dels guanyadors i compensar amb una festa per tot ho alt el pesar compartit per l'organització i per tota la flota de no haver pogut navegar fins a Eivissa.

CLASSIFICACIÓ FINAL