• Després de l'expectació a terra, al final va arribar l'acció i l'Emirates Team New Zealand va oferir una classe magistral a l'aigua per guanyar les tres regates de pràctica amb estil. Tom Slingsby, patró del NYYC American Magic, va marcar el to de la jornada a la roda de premsa oficial i va destacar la competitivitat de la regata: "És enorme. Els equips no hem competit gaire junts, així que és una oportunitat per millorar i, en igualtat de condicions, guanyar aquí a qui sigui pot donar un avantatge mental. Crec que el joc mental és molt important a l'America's Cup".

Tot i això, des de la primera sortida, l’Emirates Team New Zealand va ser tot múscul i potència, ja que va liderar un grup perseguidor per estribord, va creuar la línia a bon ritme i, a partir d’aquí, va poder navegar pràcticament al seu aire. Un cop per davant en les tres proves, encara que amb esforços de vegades per superar l’American Magic i el Luna Rossa Prada Pirelli, els kiwis liderats per Peter Burling i Nathan Outteridge van dominar completament les condicions límit de foils per sota dels 10 nusos.

En declaracions posteriors, Burling no es va fer il·lusions: “Avui ha estat clau mantenir el vaixell als foils quan el vent ha caigut per sota dels 6 nusos, els nois han fet una bona feina amb les ratxes i les maniobres. Hem fet molt bones traçades i hem tingut vent lliure, estem emocionats amb l’inici de la competició, amb començar a regatejar en aquesta America’s Cup. També tenim en marxa un programa de desenvolupament massiu, així que probablement més de la meitat de l’objectiu de l’equip de regates és assegurar-se que tenim un vaixell prou ràpid per guanyar l’America’s Cup, però tenir aquestes petites revisions per veure que estem a prop de la cúspide és genial. No tenim gaires oportunitats d’aprendre i regatejar, així que ho estem aprofitant al màxim”.

Per als altres, va ser un dia de sort dispar. El NYYC American Magic es va mostrar ràpid a la primera regata i es va establir ràpidament com el principal rival dels kiwis en aquesta regata, mentre que el Luna Rossa Prada Pirelli sempre hi va ser, amb grans sortides i consistència a les seves maniobres. En última instància, la velocitat del vaixell, la mala sort i la presa de decisions en els moments crucials van perjudicar els nord-americans i italians, però s’ha vist que per als propers tres dies, quan les regates realment importen per a la classificació, estan bé preparats per a una batalla que serà desesperadament renyida.

Michael Menninger, trimmer del NYYC American Magic, va comprendre perfectament en quin punt estan: “No sentim que haguem de fer cap bogeria per guanyar, només confiar en el procés i anar pas a pas. Aquests esdeveniments són importants per a nosaltres, ja que volem millorar cada dia com a equip”.

Més enllà dels tres primers sindicats, va ser un dia de sort canviant, amb algunes llampades brillants, és cert, però en última instància va ser una presa de consciència del bon nivell al qual estan rendint els tres primers. Ben Ainslie, patró de l’INEOS Britannia, es va mostrar realista: “Ens queda molt per fer, i en condicions de poc vent tot consisteix a aconseguir els reglatges correctes, i la manca de temps que hem tingut al vaixell demostra com estem lluny dels altres equips. La bona notícia és que podem aprendre d’altres equips que tenen el vaixell una mica més polit i intentar retallar distàncies, això és el que hem de fer”.

Per a Arnaud Psarofaghis, va ser un “dia complicat, un dia de molt aprenentatge”. El timoner va acceptar que “sempre és bo cometre errors ximples en un dia d’entrenament, perquè aquests errors et deixen fora de la regata”. I va afegir: “Hem de ser pacients, ja que en un camp de regates amb poca brisa pot passar qualsevol cosa i que els altres es despengin dels foils. Però, per ser honest, crec que hi va haver algunes coses bàsiques en què ens vam equivocar. En qualsevol cas, estic content de l’aprenentatge d’avui”.

Les regates d’entrenament en aquest esport tenen el seu propi folklore, però l’habilitat dels kiwis per córrer al capdavant de la flota de forma efectiva o per perseguir implacablement per darrere ha causat commoció als pantalans de l’America’s Cup. Podran repetir la seva actuació avui demà? Haurem d’esperar per veure-ho.

MÉS ENLLÀ DE LES REGATES

Després de la jornada a l’aigua, l’AC37 Hospitality Club al complex de la Daurada de Vilanova i la Geltrú va acollir la recepció institucional, a la qual van assistir el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès; el president del Consell Superior d’Esports del Govern espanyol, Víctor Francos; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; l’alcalde de Vilanova i la Geltrú, Juan Luis Ruiz; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret; el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó; el president de Turisme de Barcelona, Eduard Torres, i el Conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, en qualitat de president de la Fundació Barcelona Capital Nàutica.

L'alcalde Juan Luis Ruiz va afirmar: "Som una ciutat mediterrània oberta món, dinàmica i cosmopolita, amb una rica tradició gastronòmica, esportiva i cultural". Per això ha agraït "a totes les institucions que han fet possible que Vilanova i la Geltrú aculli aquest esdeveniment internacional"

Dirigint-se a les autoritats reunides, Grant Dalton, CEO d’America’s Cup Events, va assenyalar: “Quan vam seleccionar Barcelona com a seu de la 37a America’s Cup no teníem idea de com era de bona aquesta decisió de poder navegar a Catalunya. Com hem pogut veure a les regates d’avui, ha estat simplement espectacular i, amb el vostre extraordinari suport, la 37a America’s Cup serà un clàssic a la seu més perfecta”.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va tancar l’acte institucional. “Aquest esdeveniment té una repercussió a nivell mundial, per això és una gran oportunitat per al dinamisme i el progrés de la nostra economia. És una excel·lent oportunitat per projectar el nostre país al món”, va afirmar.