Després d'arribar a l'última jornada de la primera Regata Preliminar de la 37a America's Cup a Vilanova i la Geltrú en cinquena posició, semblava poc probable que el NYYC American Magic pogués escalar posicions i lluitar per un lloc a la gran final de match-race.

Però a l'America's Cup és on competeixen els millors regatistes i la tripulació més destacada del dia, formada per Tom Slingsby, Paul Goodison, Riley Gibbs i Michael Menninger, va oferir una classe magistral de competició de gran nivell, aprofitant les seves oportunitats, navegant amb una fluïdesa increïble i marcant una ratxa de tres proves de 2-1-1 per sorprendre la resta de la flota. El litoral de Vilanova i la Geltrú es va omplir de multituds per seguir tot l'espectacle, i també una armada d'embarcacions de totes les mides i tipologies es va fer a la mar per ser testimonis de la Regata Preliminar en una atmosfera elèctrica durant la tarda a la preciosa localitat de Vilanova i la Geltrú.

Per a molts comentaristes que han vist el NYYC American Magic a les últimes sessions d'entrenament, no ha estat cap sorpresa comprovar el rendiment de l'equip. Als entrenaments de Barcelona i durant tot l'hivern a Pensacola, Florida, han anat millorant de manera constant i progressiva sota l'atenta mirada del director de l'equip, Terry Hutchinson, i de l'equip tècnic dirigit per Tom Burnham.

Avui han complert, i encara que ha estat una pena per als espectadors i l'audiència mundial que a la gran final de match-race contra l'Emirates Team New Zealand el vent s'acabés i se superés el temps límit per assolir la primera balisa, donant així la victòria al NYYC American Magic, ningú no té dubtes que els nord-americans han navegat brillantment aquest diumenge i han merescut guanyar.

L'última jornada va ser un pols entre l'Emirates Team New Zealand i el NYYC American Magic durant les tres primeres proves i a més va haver-hi alguns moments magnífics, sobretot de l'Orient Express Racing Team que, després de només 15 dies navegant amb l'AC40, va acabar tercer per alegria dels seus seguidors i patrocinadors.

L'Alinghi Red Bull Racing i el Luna Rossa Prada Pirelli van mantenir una batalla gairebé privada a les belles aigües de Vilanova i la Geltrú durant les dues primeres proves, però una fallada a l'engranatge dels suïssos abans del començament de la tercera va privar els aficionats de l’espectacle de la tercera prova. L'únic equip decebedor va ser l'INEOS Britannia, que es va adonar que la seva falta de temps amb el vaixell es va tornar en contra. El patró, Ben Ainslie, intentarà solucionar aquest problema abans de la propera regata a Jiddah, Aràbia Saudita, a finals de novembre.

Grant Dalton, CEO de l'America's Cup Events, es va mostrar satisfet amb la regata en el seu conjunt: "Crec que la gent ha estat increïble. Vaig estar al Race Village unes quantes vegades i vaig sentir l'ambient. Les condicions meteorològiques han fet tot el possible per pertorbar-nos, però penso que l'America's Cup serà un gran esdeveniment i així ho vaig percebre amb els voluntaris i el públic. Reflexiono sobre com s’ha dirigit l’esdeveniment; Leslie (Ryan, la directora de la regata) i el seu equip han fet una feina realmente molt bona i han rebut molt suport, i això significa que hi haurà un bon equip per al futur. Hi haurà molta feina per revisar-ho tot i seguir millorant, perquè l'America's Cup ha de ser la referència, però la gent de Vilanova i Catalunya han estat increïbles, i això és el millor de tot”.

Declaracions dels equips

Tom Slingsby, timoner del NYYC American Magic: “Ha estat increïble, ho hem fet bé i hem aconseguit el resultat. Vam navegar bé, vam cometre un parell de petits errors, però no en moments massa crítics, així que vam poder aconseguir tres bons resultats i passar a la final en posició de líders. Després d'estar en cinquena plaça ahir a la nit, aconseguir avui un 2-1-1 i emportar-nos la victòria, és increïble. El cava ha estat benvingut".

Blair Tuke, trimmer de l'Emirates Team New Zealand: “Hauria estat bé tenir una oportunitat de competir amb l’American Magic a la darrera regata i, òbviament, hauríem apostat per nosaltres, però ells han navegat increïblement bé, s'han defensat molt bé i per a nosaltres només un parell d'errors no forçats han estat la diferència entre guanyar o no, així que és una cosa que analitzarem com a grup. En general, crec que hem d'estar molt orgullosos de com hem navegat, hem pujat el llistó amb aquest vent fluix i això ha estat molt satisfactori".

Kevin Peponnet, canya de l'Orient Express Racing Team: "Ens sentim bé i molt més confiats al vaixell dia rere dia, cosa que ens dona molta confiança de cara a la propera cita a Jiddah d'aquí a un mes i mig. Crec que, com vam començar tard, tothom està sorprès pel rendiment, excepte nosaltres, els regatistes... Hem vist que no estàvem tan lluny del cap de la flota, en tàctica és un vaixell com qualsevol altre i has de trobar la trajectòria correcta amb bon ritme. Un vaixell amb foils, però no deixa de ser un vaixell”.

Jimmy Spithill, timoner del Luna Rossa Prada Pirelli: "Ha estat decebedor no arribar a la final, però em trec el barret davant els nord-americans i els kiwis. Els nord-americans han tingut un gran dia, crec que han sortit força bé de la línia i han estat capaços de fer proves netes, mentre que nosaltres ens hem quedat una mica encallats a la flota. Crec que hem navegat bé les dues primeres proves, però a l’última, després del canvi de bateria, hem perdut el sistema de comunicació entre Cecco (Bruni) i jo, així que ha estat molt més complicat del que esperàvem, i el que realment ens ha costat la regata ha estat una mala maniobra. Ha estat un repte, però hem estat en la lluita. Hem tingut batalles realment bones, però ha estat una pena acabar així. És el que hi ha, però ha estat una pena que no haguem pogut veure una bona batalla a la prova final perquè el vent va desaparèixer.

Arnaud Psarofaghis, canya de l'Alinghi Red Bull Racing: "Sens dubte, la mentalitat a l'equip és molt positiva. És una pena acabar la regata així, però crec que ahir vam revisar la feina pensant que podíem fer-ho millor i va ser genial, perquè a les dues primeres proves vam tenir una dura batalla amb el Luna Rossa Prada Pirelli, ells van aconseguir vèncer-nos a la primera, però nosaltres vam aconseguir vèncer-los a la segona, així que va ser una gran prova. Tots els equips estan navegant molt bé i la diferència entre ells és molt petita, però el que és positiu és el rendiment del vaixell i de l'equip, així que per a la propera regata anirem amb més força, perquè anirem a guanyar la regata, això és segur”.

Ben Ainslie, patró de l'INEOS Britannia: "Quan miro el programa general, veig clarament que hem donat massa prioritat a les proves. Crèiem que podíem passar sense dedicar massa temps a l'AC40 i ser en la lluita més o menys. No hem navegat bé, no hem passat prou temps al vaixell i hi va haver altres problemes subjacents pel que fa al nostre temps de preparació al vaixell, així que si ajuntem aquestes tres coses, potser no ens hauria de sorprendre el resultat, però per a qualsevol equip esportiu professional no està bé acabar l'últim, així que d'aquí uns mesos farem un bon debrief sobre Jiddah, què farem per ser més competitius a Jiddah, però sense deixar de banda el vaixell de proves i assegurar-nos de tenir l'AC75 més ràpid per al proper estiu”.

CRÒNIQUES DE LES REGATES

Prova 3:

La vida es redueix a pocs moments. L'esport es redueix a l'execució i, amb les posicions al podi en joc, la possibilitat d'arribar a la gran final de match-race d'aquesta tarda està en mans de cada equip, amb tot en joc. Amb una brisa de l'est-sud-est de 10 a 12 nusos, el Comitè de Regata va muntar el Recorregut 6 i va iniciar la seqüència de sortida puntualment.

El NYYC American Magic i l'Emirates Team New Zealand van començar a l'extrem d'estribord de la línia i van sortir amb ritme. El líder d'inici de la jornada, l'Orient Express Racing Team, va optar per sortir amurat a babord, va esquivar la flota i va arribar al límit. Mentrestant, els dos líders, el NYYC American Magic i l'Emirates Team New Zealand, es van creuar un parell de vegades. La segona cruïlla va ser el moment crucial de la regata. Peter Burling al timó d'estribord del “Te Kakahi” va tancar la bretxa amb gran ritme amurat a estribord i quan Goodison va creuar els kiwis es van col·locar sota els nord-americans i els van obligar a allunyar-se.

En aquell moment, i amb el mode de vol alt activat, els kiwis van esprémer el layline de la boia de sobrevent de babord. Mentrestant, el NYYC American Magic es va veure obligat a fer dues virades més per virar la boia d'estribord. Això va donar als kiwis un avantatge insuperable. L'Alinghi Red Bull Racing, que havia navegat amb una cenyida súper sòlida, va virar en segon lloc, però tots els ulls estaven posats a la velocitat en popa del NYYC American Magic, per veure si podien tancar la bretxa que havia acumulat el líder.

Al llarg de la resta de la regata, els kiwis es van mantenir tranquils i, després de traslladar-se al límit esquerre, es van acostar per cobrir els nord-americans. L'avantatge era de 140 metres i es va continuar estenent. El mateix va passar a la segona cenyida, que va ser sense complicacions, amb els kiwis que van mantenir una cobertura vigilant sobre la flota.

Darrere, la gran batalla va ser entre el Luna Rossa Prada Pirelli i l'Alinghi Red Bull Racing. Al segon tram d'empopada, el vent va amainar un o dos nusos. A la segona porta de sotavent, una trabujada brillant i tancada al voltant de la balisa va permetre als suïssos mantenir-se davant dels italians, però a la part superior de la segona cenyida, el Luna Rossa Prada Pirelli estava al seu mirall de popa.

Després de virar la porta d'estribord, l'Emirates Team New Zealand estava en una lliga pròpia, amb l'avantatge estirant-se implacablement sobre l'American Magic. Els kiwis no van cometre cap error i van volar per l'últim tram per aconseguir una primera victòria dominant a l'últim dia. El segon lloc va ser per als Estats Units, i el Luna Rossa Prada Pirelli va superar l'Alinghi Red Bull Racing per entrar en tercera posició.